Nou centre socio-comercial a l’eixample nord de Tarragona.

La ciutat de Tarragona va estar tancada dins del perímetre de la muralla romana i posteriors ampliacions fins al 1854 quan va començar l’enderroc d’aquesta. A partir d’aquí, l’augment de 3 vegades la població durant els anys de postguerra va portar Tarragona a situar tots els equipaments que una ciutat moderna necessita al nou espai en expansió de la ciutat, L’Eixample Nord on grans solars resultants de la forma radial van permetre la construcció de l’hospital Universitari Joan XXIII, la presó provincial, el Govern Civil (Alejandro de la Sota), l’IES Martí i Franquès, residencia d’estudiants i instal•lacions esportives de la Universitat Rovira i Virgili. A més aquesta zona es va qualificar de volumetria específica on els edificis d’habitatges no donaven continuïtat urbana ni responien a la necessitat de comerços de productes bàsics. Actualment, tot i algunes variacions en la tipologia edificatòria, segueix sent una area dormitori que necessitat del centre de la ciutat tant per la cultura com per el comerç. La proposta equilibra la ciutat al dotar L’Eixample Nord d’un centre multifuncional que maximitza les possibilitats d’ús del solar alhora que allibera de carga al centre de la ciutat sovint congestionat. Aquest centre estructura el programa rodejant la plaça com a espai de trobada dels diferents usos, és travessat per permetre més punts d’accés, es deforma per donar la millor resposta a cada peça de programa i finalment es desencaixa al llarg de l’eix principal per a través de dues places fer més amable la trobada amb els edificis adjacents.